l'antàrtida per joan mauricio ferré

Bye Bye Antarctica!!

2009-02-24T05:50:00.000-08:00

Hola a tots/es,

Fa ja uns quants dies que vaig abandonar (per sempre¿?) la Illa Livingston amb la feina feta (sempre millorable, sóc poc conformista). Durant les últimes hores d'estància a la BAE varen succeïr un futimer de coses, d'entre elles la visita d'en Calleja, aquell que fa el programa "Desafío extremo" a Cuatro. Suposo que d'aquí uns 6 mesos o més sortiré una miqueta per la tele.

Com s'acostuma a dir en aquests casos... és un tio de lo més normal, vaig xerrar força estona amb ell i em va caure bé. Li vaig explicar una mica de què anava el meu projecte i com li passa a molta gent, ho va veure com si fos bruixeria, diguem-ne que va quedar força impressionat. Tant, que em va demanar una tarjeta de contacte. Al no tenir-ne (i menys a l'Antàrtida) me'n vaig fabricar una amb uns minuts, cosa que el va acabar d'impressionar (tampoc era res de l'altre món!).

"L'endemà", i ho poso entre cometes perquè eren les 4:30 de la matinada, havent anat a dormir a la 1:30, ens vam despertar per començar a carregar les maletes, posar-nos et vestit de supervivència i anar cap al "Las Palmas", on varem sofrir un "Mini-Drake", que tan sols va durar 8 hores, les necessàries per arribar a la King George Island, on en un moment o altre agafaríem l'avió. Aquí algunes fotos de despedida de la Illa Livingston.

Després d'un retard d'un dia pel tema de poca visibilitat i un temporal horrorós, varem sortir de la illa camí a Punta Arenas, però abans varem poder fer una mica de turisme per aquella illa, on hi ha un futimer de bases de diferents països.

Abans de despedir-me, us deixo amb un recull de fotos de la flora de la Illa Livignston. Quan veus les imatges sembla mentida que estes fotos siguin de l'Antàrtida:

Fins d'aquí no res, ara sí!!!

El descens de la Potasio

2009-02-14T14:08:00.000-08:00

El dia 12 de Febrer varem baixar la caixa on hi tenim quasi tota la electrònica del sistema. Com que pesa com un mort, evidentment necessites ajuda, i molta. Per sort, aquí a la Base quan demanes ajuda després et sobren les mans.

Per què li diem Potasio? Li diem així en honor a l’anterior sistema que li deiem SODIO, de SOftware raDIO, que consti que jo no tinc res a veure amb la elecció del nom Potasio!!

Com ens ho fem per transportar-la? Utilitzem una camilla que tenen al mòdul de nàutica, lleugerament diferent a una camilla de primers auxilis, que disposa d’uns recolzadors tant davant com darrere. N’hi ha prou en lligar la Potasio a la camilla i es posa una persona davant i una darrere, que aguanten la major part del pes, i per cada costat es posa una persona que agafa la caixa per una de les anses dels laterals.

Com que érem unes 10 persones, quasi no em va donar temps de cansar-me, doncs només la vaig poder baixar uns metres. Aquí teniu algunes fotos del descens, el que significa la fi d’aquesta 6ª campanya antàrtica. Durant aquests dies he aprofitat per acabar d’empaquetar tot el material i fer inventaris, ara ja s’ha acabat tot, ara només toca gaudir de les meves últimes hores en aquest indret idíl·lic, l’Antàrtida.

Això s’acaba...

Per cert: m'han fet arribar les salutacions del Guestbook i m'he alegrat molt de llegir-les! Veure que la gent segueix el que fas, el que escrius... et fa sentir una miqueta important, jajaja. A més a més, em comenten que ja quasi estem a les 500 visites. A tots, gracies!!!!!

6 de febrer

2009-02-14T03:25:00.000-08:00

Bones,

D'aquí exactament 10 dies diré adéu ( per sempre ) a l'illa Livingston i a l'actual BAE Juan Carlos I, que d'aquí uns 3 anys haurà quedat convertida amb un autèntic hotel de luxe per a investigadors.

De moment, aprofito per seguir fent fotos de la fauna. Ahir un pingüí va vindre a donar un cop d'ull a les obres de remodelació i a saludar-nos allà mateix al costat del mòdul d'habitabilitat.

Apa, d'aquí res ens veiem!!!

2009-02-14T03:06:00.000-08:00

Si a l’Antàrtida neva i tot!!!

2009-02-11T07:06:00.000-08:00

Hola de nou, amics!! Després de tirar-me força dies sense escriure, crec que tinc fotos prou interessants que m’animen a fer-ho.

Una de les coses que m’havien dit varies persones és que cada dia, quan observes la badia, aquesta té un aspecte diferent. Doncs ahir tenia aspecte de postal de Nadal.

Em vaig despertar i en sortir del iglú una mica més i em foto de lloros, la base de fora estava completament gelada i relliscosa a més no poder. Tant, que vaig entrar a dins per avisar als meus companys que anessin amb compte si no volien baixar per la via directa.

Durant tot lo matí va nevar amb ganes, però la cosa va empitjorar amb el vent, cap allà a les 12 del migida. Durant alguns instants vents sostinguts d’entre 40 i 50 km/m i amb ratxes de fins a 90 km/h, al pla. Per sort no vaig haver de pujar al Pico Radio, doncs alguns companys van pujar al Monte Sofía, que està lleugerament més amunt, i per poc no se’ls emporta.

Pel que fa a la feina, sense ser excessivament optimista, puc dir que el final de campanya ha estat un èxit. Des de l'1 de Febrer fins al 12, el transmissor ha funcionat quasi tots els dies i des de Barcelona em comenten que s'han rebut força bé les dades. Llàstima d'haver tingut tants problemes al principi, sinó segurament estaríem parlant d'un èxit rotund.

Us deixo amb un recull de fotos del dia de la nevada. Una abraçada i fins aviat!!!

Des de 12696 Km de casa

2009-01-30T04:31:00.000-08:00

Des de 12696 Km de casa

Hola de nou! Que tal porteu el vendaval? Aquí els últims dies fa bastant bon temps, ningú diria que estic a l’Antàrtida!!!

Després d’uns inicis força desastrosos amb els que vaig tindre tots els problemes haguts i per haver, just quan el meu company d’aventura antàrtica va marxar, sembla ser que la pau torna a la vila del pingüí (i mai millor dit!).

Aquest cap de setmana he pogut descansar i fer activitats alternatives, que ja tocava!!! Diumenge varem fer un partit de futbol entre els científics, tècnics, guies de muntanya i el personal que treballa en la remodelació de la Base (queda pendent explicar això últim). Un partit d’autèntica costellada en el que el meu equip va guanyar 4 a 2, inclús vaig fer un golet i tot!!!

Després d’això, els que anem sempre a última hora, vam fer el cartell del nostre poble/ciutat. Pel que fa a la distància de 12696 Km és just des del mòdul d’habitabilitat de la base fins exactament meva casa, segons el Google Earth.

No sé si es pot observar lo suficient en les fotos, però les lletres estan fetes en relleu. Per ser que jo sóc un zero a l’esquerra fent manualitats (roço la inutilitat), em sento força orgullós del resultat. De fet, el greuge comparatiu fa que me’n senti una mica més orgullós i tot.

De moment això és tot, vaig a seguir treballant.

Xeics!! Va per valtros!!!!

2009-01-24T01:57:00.000-08:00

2009-01-24T01:45:00.000-08:00

2009-01-24T01:38:00.000-08:00

Què fa un enginyer de telecos a l'Antàrtida?

2009-01-24T01:33:00.000-08:00

Molts s’haureu preguntat que hi pinto a l’Antàrtida, en què consisteix la meva feina i quin és el nostre objectiu, doncs de la manera més breu i entenedora possible ho intentaré explicar.

El nostre projecte neix a partir d’una necessitat que tenien els físics de l’Observatori de l’Ebre. Resulta que ells tenen presencia antàrtica des de l’any 1995 si no recordo malament, el seu primer objectiu va ser mesurar el camp magnètic terrestre en aquest punt per poder veure si aquest quedava influït per l’activitat volcànica d’algunes de les illes properes amb volcans actius.

Tot i que la Base només està oberta durant els mesos d’estiu austral, alguns dels equips romanen encesos durant tot l’any gracies a l’energia produïda pels aerogeneradors. S’estan uns 9 mesos funcionant sense la supervisió humana i transmetent via satèl·lit una petita porció de les dades. Tot i que per aquests tipus de propòsits existeixen satèl·lits meteorològics, com ara el METEOSAT, que els hi ofereixen gratuïtament uns instants de temps per a que transmetin les dades, al estar a latituds tant baixes tenien problemes de visibilitat amb el satèl·lit. A més a més, la gracia de tot plegat seria poder disposar de totes les dades del sensor en temps real, i no d’una petita porció.

Aquí apareixem nosaltres, que animats pel repte científic i tecnològic que això suposaria, ens varem aventurar a dissenyar un sistema digital de transmissió de dades, algun dia capaç de transmetre les seves dades. Com ho fem? Aprofitant les propietats de la ionosfera, l’última capa de l’atmosfera terrestre, que en rebre les nostres ones les va reflectant progressivament i aquestes topen contra el mar, que actua de mirall i així successivament fins arribar a casa. Per imaginar-ho, penseu en les pedres planes que al tirar-les al riu van rebotant, doncs una cosa similar.

A més a més de la gran utilitat que li podrien treure els de l’Observatori a aquest aparell, suposava una gran oportunitat per als científics que volguessin estudiar la ionosfera com a mitjà de comunicacions. No és gens fàcil transmetre a través d’ella!! Existeix un món paral·lel força alternatiu i diferent al que en general tots estem acostumats, el de la comunitat científica, que justifica el per què de moltes coses del projecte...

Però... en tot això... què hi pinto jo aquí? Doncs he estat el responsable de la programació a nivell de xip de la nova plataforma digital, la que hauria de ser la definitiva. Per entendre’ns, jo parteixo d’un xip amb moltes potes que està en blanc, doncs la meva feina és que aquest sigui capaç de transmetre o rebre les dades que em va proporcionant un programa d’ordinador.

Quina feina toca fer a l’Antàrtida? És irònic, però la veritat és que si tot funcionés perfectament, no em tocaria fer res, o ben poca cosa. Però la vida és dura i a vegades les coses no funcionen al 100% bé i d’altres se t’espatllen. A sobre estàs sol i si se t’espatlla alguna cosa, aquí no pots anar a comprar un recanvi, és clar. Aquí comença la meva feina: he de ser capaç de detectar qualsevol petita deficiència del sistema abans que aquesta deixi de ser petita, o directament se t’espatlli. I si s’espatlla? Doncs he de tindre l’habilitat i els mitjans suficients com per buscar-me la vida i ressuscitar allò que s’ha espatllat per deixar-ho funcionant com més aviat millor.

La veritat és que el cap de setmana passat (del 16 al 18 de Gener) em va tocar treballar de valent, doncs un error no contemplat no solament em va fulminar un aparell primordial per a que tot això funcioni, sinó que va avariar el de recanvi. Em va tocar canviar els 38 relés de la placa... meravellós.... per sort la reparació sembla ser que va ser un èxit.

Espero que durant els propers dies la cosa funcioni pràcticament sola i tingui més temps per mi i pugui redactar la memòria del Projecte que em convertirà en un Enginyer Superior en Telecomunicacions. Tants i tants anys i ja arriba el moment...

En fi, aquí ho deixo. Una abraçada a tothom, especialment a tu Fidel, espero que et recuperis com més aviat millor.

Fotos

2009-01-21T09:26:00.000-08:00

Benvinguts al nou bloc

2009-01-21T09:10:00.000-08:00

Hola de nou!! Torno a ser aquí després d’uns quants dies d’inactivitat. A partir d’ara en forma de Blog per a que tothom pugui dir la seva.

Aquests últims dies el temps ha empitjorat una miqueta, de manera que no et ve tant de gust anar a perseguir pingüins amb la càmera digital. Per estrany que sembli, la temperatura és lo de menys, acostumem a estar a 3ºC durant bona part del dia. El nostre principal enemic és el vent. A 3ºC de temperatura i una ratxa de vent de 40 Km/h, la sensació tèrmica és d’uns -12.5ºC, feu-se a la idea.

Aquí a la Base tenim meteoròlegs que cada nit després de sopar ens donen la predicció pel dia següent per a que ens puguem planificar, sobretot pels que van a la glacera. Vindria a ser com quan veus els temps després de les notícies, però sense cap pantalla i el meteoròleg no es va movent de costat a costat. Ara mateix només tenim a en Javier (l’altre Meteo ve el dilluns, crec) que amb el seu accent gallec ens explica amb molta gracia la predicció per al dia següent.

Quantes vegades algú de vosaltres que treballi al camp o a l’aire lliure no hagués estrangulat al del temps després de caure un bon aiguat quan a la predicció donaven un sol que trencava les pedres? Doncs aquí els meteoròlegs són el “saco de boxeo”, la major part d’acudits i bromes que es fan aquí, són per posar en dubte la fiabilitat de les seves prediccions. Els pobres s’ho prenen amb esportivitat, suposo que ja estaran acostumats.

És una gran sort estar aquí, no solament per lo evident, sinó que també per tot lo demés: gran varietat de persones que són dels millors en el seu camp d’investigació, sempre disposats a ensenyar-te coses que mai de la vida hauries après. A més a més, aquí hi ha molta gent que ha vist molt però que molt món, et quedes embobat escoltant les històries que t’expliquen. En aquell moment te n’adones que tu, que et creus que has viatjat moltíssim, no has viscut res comparable amb tot allò.

De moment això és tot, us deixo amb una foto feta per l’Héctor Garrido, un fotògraf professional enviat pel CSIC (Centro Superior de Investigación Científica) que amb una càmera espectacular i grans coneixements de fotografia, treu fotos dignes de posar-te de fons de pantalla.

Salutacions des de l’Illa Livingston!!

Joan