dimarts, 24 de febrer del 2009

Bye Bye Antarctica!!

Hola a tots/es,

Fa ja uns quants dies que vaig abandonar (per sempre¿?) la Illa Livingston amb la feina feta (sempre millorable, sóc poc conformista). Durant les últimes hores d'estància a la BAE varen succeïr un futimer de coses, d'entre elles la visita d'en Calleja, aquell que fa el programa "Desafío extremo" a Cuatro. Suposo que d'aquí uns 6 mesos o més sortiré una miqueta per la tele.


Com s'acostuma a dir en aquests casos... és un tio de lo més normal, vaig xerrar força estona amb ell i em va caure bé. Li vaig explicar una mica de què anava el meu projecte i com li passa a molta gent, ho va veure com si fos bruixeria, diguem-ne que va quedar força impressionat. Tant, que em va demanar una tarjeta de contacte. Al no tenir-ne (i menys a l'Antàrtida) me'n vaig fabricar una amb uns minuts, cosa que el va acabar d'impressionar (tampoc era res de l'altre món!).

"L'endemà", i ho poso entre cometes perquè eren les 4:30 de la matinada, havent anat a dormir a la 1:30, ens vam despertar per començar a carregar les maletes, posar-nos et vestit de supervivència i anar cap al "Las Palmas", on varem sofrir un "Mini-Drake", que tan sols va durar 8 hores, les necessàries per arribar a la King George Island, on en un moment o altre agafaríem l'avió. Aquí algunes fotos de despedida de la Illa Livingston.

Després d'un retard d'un dia pel tema de poca visibilitat i un temporal horrorós, varem sortir de la illa camí a Punta Arenas, però abans varem poder fer una mica de turisme per aquella illa, on hi ha un futimer de bases de diferents països.

Abans de despedir-me, us deixo amb un recull de fotos de la flora de la Illa Livignston. Quan veus les imatges sembla mentida que estes fotos siguin de l'Antàrtida:



Fins d'aquí no res, ara sí!!!

dissabte, 14 de febrer del 2009

El descens de la Potasio

El dia 12 de Febrer varem baixar la caixa on hi tenim quasi tota la electrònica del sistema. Com que pesa com un mort, evidentment necessites ajuda, i molta. Per sort, aquí a la Base quan demanes ajuda després et sobren les mans.

Per què li diem Potasio? Li diem així en honor a l’anterior sistema que li deiem SODIO, de SOftware raDIO, que consti que jo no tinc res a veure amb la elecció del nom Potasio!!

Com ens ho fem per transportar-la? Utilitzem una camilla que tenen al mòdul de nàutica,  lleugerament diferent a una camilla de primers auxilis, que disposa d’uns recolzadors tant davant com darrere. N’hi ha prou en lligar la Potasio a la camilla i es posa una persona davant i una darrere, que aguanten la major part del pes, i per cada costat es posa una persona que agafa la caixa per una de les anses dels laterals.


Com que érem unes 10 persones, quasi no em va donar temps de cansar-me, doncs només la vaig poder baixar uns metres. Aquí teniu algunes fotos del descens, el que significa la fi d’aquesta 6ª campanya antàrtica. Durant aquests dies he aprofitat per acabar d’empaquetar tot el material i fer inventaris, ara ja s’ha acabat tot, ara només toca gaudir de les meves últimes hores en aquest indret idíl·lic, l’Antàrtida.

 

Això s’acaba...


Per cert: m'han fet arribar les salutacions del Guestbook i m'he alegrat molt de llegir-les! Veure que la gent segueix el que fas, el que escrius... et fa sentir una miqueta important, jajaja. A més a més, em comenten que ja quasi estem a les 500 visites. A tots, gracies!!!!!


6 de febrer

Bones,

D'aquí exactament 10 dies diré adéu ( per sempre ) a l'illa Livingston i a l'actual BAE Juan Carlos I, que d'aquí uns 3 anys haurà quedat convertida amb un autèntic hotel de luxe per a investigadors.

De moment, aprofito per seguir fent fotos de la fauna. Ahir un pingüí va vindre a donar un cop d'ull a les obres de remodelació i a saludar-nos allà mateix al costat del mòdul d'habitabilitat.

Apa, d'aquí res ens veiem!!!