Bye Bye Antarctica!!

Hola a tots/es,

Fa ja uns quants dies que vaig abandonar (per sempre¿?) la Illa Livingston amb la feina feta (sempre millorable, sóc poc conformista). Durant les últimes hores d'estància a la BAE varen succeïr un futimer de coses, d'entre elles la visita d'en Calleja, aquell que fa el programa "Desafío extremo" a Cuatro. Suposo que d'aquí uns 6 mesos o més sortiré una miqueta per la tele.

Com s'acostuma a dir en aquests casos... és un tio de lo més normal, vaig xerrar força estona amb ell i em va caure bé. Li vaig explicar una mica de què anava el meu projecte i com li passa a molta gent, ho va veure com si fos bruixeria, diguem-ne que va quedar força impressionat. Tant, que em va demanar una tarjeta de contacte. Al no tenir-ne (i menys a l'Antàrtida) me'n vaig fabricar una amb uns minuts, cosa que el va acabar d'impressionar (tampoc era res de l'altre món!).

"L'endemà", i ho poso entre cometes perquè eren les 4:30 de la matinada, havent anat a dormir a la 1:30, ens vam despertar per començar a carregar les maletes, posar-nos et vestit de supervivència i anar cap al "Las Palmas", on varem sofrir un "Mini-Drake", que tan sols va durar 8 hores, les necessàries per arribar a la King George Island, on en un moment o altre agafaríem l'avió. Aquí algunes fotos de despedida de la Illa Livingston.

Després d'un retard d'un dia pel tema de poca visibilitat i un temporal horrorós, varem sortir de la illa camí a Punta Arenas, però abans varem poder fer una mica de turisme per aquella illa, on hi ha un futimer de bases de diferents països.

Abans de despedir-me, us deixo amb un recull de fotos de la flora de la Illa Livignston. Quan veus les imatges sembla mentida que estes fotos siguin de l'Antàrtida:

Fins d'aquí no res, ara sí!!!

El descens de la Potasio

El dia 12 de Febrer varem baixar la caixa on hi tenim quasi tota la electrònica del sistema. Com que pesa com un mort, evidentment necessites ajuda, i molta. Per sort, aquí a la Base quan demanes ajuda després et sobren les mans.

Per què li diem Potasio? Li diem així en honor a l’anterior sistema que li deiem SODIO, de SOftware raDIO, que consti que jo no tinc res a veure amb la elecció del nom Potasio!!

Com ens ho fem per transportar-la? Utilitzem una camilla que tenen al mòdul de nàutica,  lleugerament diferent a una camilla de primers auxilis, que disposa d’uns recolzadors tant davant com darrere. N’hi ha prou en lligar la Potasio a la camilla i es posa una persona davant i una darrere, que aguanten la major part del pes, i per cada costat es posa una persona que agafa la caixa per una de les anses dels laterals.

Com que érem unes 10 persones, quasi no em va donar temps de cansar-me, doncs només la vaig poder baixar uns metres. Aquí teniu algunes fotos del descens, el que significa la fi d’aquesta 6ª campanya antàrtica. Durant aquests dies he aprofitat per acabar d’empaquetar tot el material i fer inventaris, ara ja s’ha acabat tot, ara només toca gaudir de les meves últimes hores en aquest indret idíl·lic, l’Antàrtida.

 

Això s’acaba...

Per cert: m'han fet arribar les salutacions del Guestbook i m'he alegrat molt de llegir-les! Veure que la gent segueix el que fas, el que escrius... et fa sentir una miqueta important, jajaja. A més a més, em comenten que ja quasi estem a les 500 visites. A tots, gracies!!!!!

6 de febrer

Bones,

D'aquí exactament 10 dies diré adéu ( per sempre ) a l'illa Livingston i a l'actual BAE Juan Carlos I, que d'aquí uns 3 anys haurà quedat convertida amb un autèntic hotel de luxe per a investigadors.

De moment, aprofito per seguir fent fotos de la fauna. Ahir un pingüí va vindre a donar un cop d'ull a les obres de remodelació i a saludar-nos allà mateix al costat del mòdul d'habitabilitat.

Apa, d'aquí res ens veiem!!!

Si a l’Antàrtida neva i tot!!!

Hola de nou, amics!! Després de tirar-me força dies sense escriure, crec que tinc fotos prou interessants que m’animen a fer-ho.

Una de les coses que m’havien dit varies persones és que cada dia, quan observes la badia, aquesta té un aspecte diferent. Doncs ahir tenia aspecte de postal de Nadal.

Em vaig despertar i en sortir del iglú una mica més i em foto de lloros, la base de fora estava completament gelada i relliscosa a més no poder. Tant, que vaig entrar a dins per avisar als meus companys que anessin amb compte si no volien baixar per la via directa.

Durant tot lo matí va nevar amb ganes, però la cosa va empitjorar amb el vent, cap allà a les 12 del migida. Durant alguns instants vents sostinguts d’entre 40 i 50 km/m i amb ratxes de fins a 90 km/h, al pla. Per sort no vaig haver de pujar al Pico Radio, doncs alguns companys van pujar al Monte Sofía, que està lleugerament més amunt, i per poc no se’ls emporta.

Pel que fa a la feina, sense ser excessivament optimista, puc dir que el final de campanya ha estat un èxit. Des de l'1 de Febrer fins al 12, el transmissor ha funcionat quasi tots els dies i des de Barcelona em comenten que s'han rebut força bé les dades. Llàstima d'haver tingut tants problemes al principi, sinó segurament estaríem parlant d'un èxit rotund. 

Us deixo amb un recull de fotos del dia de la nevada. Una abraçada i fins aviat!!!

Des de 12696 Km de casa

Des de 12696 Km de casa



Hola de nou! Que tal porteu el vendaval? Aquí els últims dies fa bastant bon temps, ningú diria que estic a l’Antàrtida!!!

Després d’uns inicis força desastrosos amb els que vaig tindre tots els problemes haguts i per haver, just quan el meu company d’aventura antàrtica va marxar, sembla ser que la pau torna a la vila del pingüí (i mai millor dit!).

Aquest cap de setmana he pogut descansar i fer activitats alternatives, que ja tocava!!! Diumenge varem fer un partit de futbol entre els científics, tècnics, guies de muntanya i el personal que treballa en la remodelació de la Base (queda pendent explicar això últim). Un partit d’autèntica costellada en el que el meu equip va guanyar 4 a 2, inclús vaig fer un golet i tot!!!

Després d’això, els que anem sempre a última hora, vam fer el cartell del nostre poble/ciutat. Pel que fa a la distància de 12696 Km és just des del mòdul d’habitabilitat de la base fins exactament meva casa, segons el Google Earth.

No sé si es pot observar lo suficient en les fotos, però les lletres estan fetes en relleu. Per ser que jo sóc un zero a l’esquerra fent manualitats (roço la inutilitat), em sento força orgullós del resultat. De fet, el greuge comparatiu fa que me’n senti una mica més orgullós i tot.

De moment això és tot, vaig a seguir treballant.


Xeics!! Va per valtros!!!!